Una de sexe?
Bé, i ara suposo que toca parlar de sexe, no? Bueno,
vale, de acuerdo...
Durant una època de la meva vida, per motius laborals, anava un cop al mes a Madrid i, com que m'encanta conduir, moltes vegades hi anava amb cotxe. M'agradava anar-hi i tornar de nit. Tot és més tranquil de nit, poc trànsit, a l'estiu s'està més fresc i com que prefereixo escoltar programes de radio on fan tertúlies enlloc de música, per la nit a vegades n'enganxes algun d'interessant i et passa el viatge molt ràpid, almenys a mi...
I va ser en un d'aquests viatges de tornada on vaig escoltar una entrevista a un professor, no estic segur de si era un biòleg, i per desgràcia, no recordo el seu nom, però el que si recordo és el que va explicar. Deia coses molt interessants sobre l'evolució de les espècies i les seves mutacions. Deia que a la natura les mutacions només seguien si eren útils per a l'espècie (evolució i supervivència de les espècies) i parlava d'alguns casos, per exemple les potes petites davanteres que tenia el Tiranosaure Rex, deia que molt probablement abans les feia servir però com que van deixar de ser útils, poc a poc l'espècie va anar mutant i atrofiant-les fins semblar ridícules, deia que segurament, a la llarga, haguessin desaparegut. També va parlar de la raça humana i concretament va parlant sobre l'orgasme femení...
Deia que L'ésser humà és de les poques espècies on la femella (a partir d'ara li direm dona que sona millor) té orgasmes i, com deia aquell professor, a la natura, res absolutament res, passa per casualitat. Deia que segurament els primers Homo Sapiens (“Dona Sapines” vaja) tampoc en devien tindre, però hi havia un problema, la “Dona Sapiens” no podia sobreviure sola i alhora cuidar del fill, ja que el mascle anava a el que anava, és a dir: prometer y prometer hasta haber metido y una vez metido se acabó lo prometido i es piraven deixant a la femella sola i amb una futura cria que fins al cap d'uns quants anys no es podia valdre per ella sola... I que va fer la natura? Molt senzill: donar-li orgasmes a la dona. I que va passar? Doncs que al tindre la dona desitjos sexuals tot l'any, l'home no la deixava, ja que sabia que si es quedava cuidant la dona i a la futura cria, copularia tot el que volgués durant la resta de la seva vida, mentre que si passava de la dona, corria el risc de fer-se mal o fins i tot morir al haver de lluitar contra altres homes per aconseguir fotre un clau... i ja se saps, i si ets dona i no ho saps ho hauries de saber, l'home, sigui Sapiens o no sigui Sapiens, la cosa que més l'importa en la seva existència és meterla i el segon que més l'importa és sacarla. I, segons ell, així va començar a formar-se el que avui dia coneixem com "la família", no la del Corleone... l'altra.
Així que ja ho sabeu, tant si ets home com si ets dona, la propera vegada que us trobeu amb un orgasme femení, penseu que és una "tàctica" molt ben estudiada de la natura, no d'en Guardiola, de la natura, per que la nostra espècie sobrevisqui.
I el que em pregunto jo és..., que carai farà la natura amb la raça humana el dia que es foti a comptar els més de 7 mil milions d'habitants que hi ha al planeta, si si, més de 7.000.000.000, si, un cop fets els números, creu que la Terra té sobre-població d'aquesta espècie...?
Dintre d'uns quant milions d'anys potser algun biòleg de camí cap a casa ens ho explicarà... ;)
Interessants, la historia, la reflexió i la conclusió.
ResponderEliminarTanmateix, oju amb assignar qualitats humanes a la natura. Parlar d'ella com si tingués estratègies específiques per fer progressar la vida al seu antull és assiganr-li consciència, intenció i planificació. A dia d'avui, ni la ciència, ni la filosofia, ni la religió (per molt que aquests sí que repeteixin fins a la sacietat que saben la resposta) han resolt si és cert o no que la naturalesa té alguna mena de consciencia que la governa.
D'aquesta pràctica, els cientifics en diuen el 'problema antropomòrfic'. Explicat en paraules mes cotidianes es podria resumir com: els humans som tant curts de mires i tant narcisistes que li assignem propietats humanes a tot, a la natura, al déus, als altres éssers vius, als 'pressumptes extraterrestres, etc...
De fet, pel cas que exposes, els darwinistes mes purs et dirien que la aparició de l'orgasme femení va ser fruit de mutacions a l'atzar i que el que ha passat després és simplement que les dones que tenien orgasmes es van anar reproduint mes que les altres i a poc a poc es van anar escampant els gens de l'orgasme femení.
Pel que fa a la conclusió en forma de pregunta que fas al final, impossible de predir què passarà, però que jo sàpiga (i si la meva incultura no em refuta), no hi ha cap exemple a la natura de cap canvi evolutiu natural que hagi donat com a resultat el retrocés de la població de la especie.
Intento, encara que molt poques vegades ho aconsegueixo, tindre els peus sempre toncant a terra... La conclussió en forma de pregunta del final és una esperança "desesperada" de que realment algú o alguna cosa (La Terra per exemple) tingui una conciència què, tot i que l'home es suposa que té, no vaig pas que l'ulitizi... I que tot i que realment m'agradaria que estiguessim en un conte de fades on les coses fossin "diferents" m'adono que realment estem molt més perduts del que ens pensem i que ja podem anar esperant que La Terra, Déu o l'Energia Còsmica que utilitza en Son Goku ens vingui a rescatar, que si no prenem consciència global com a espècie (o com vulguis dir-li) del que estem fent degradant tot el planeta ho tenim clar... Per cert... no se m'havia ocudit ni sabia que, com dius tu, no hi ha cap exemple a la natura d'un canvi evolutiu natural en detriment d'una espècie... M'agrada que em facis pensar i tocar més de peus a terra golfo!
ResponderEliminar