Mulli Ojos Azules

Mulli Ojos Azules

Heu vist la pel.lícula Mickey Ojos Azules ? Us la recomano...

Però en lloc de parlar de pel.licules... seguim parlant de sexe? Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiii !!!!!!!

El mateix professor del primer escrit també va comentar una dada que em va fer pensar mooooooolt i mooooooooolt. Deia que originàriament tots els homo sapiens tenien els ulls marrons i que el fet que ara hi hagi gent que té el ulls blaus és degut a una mutació. Un individu fa, entre 6.000 i 10.000 anys, va mutar i va néixer amb els ulls blaus, i curiosament, els ulls blaus solen ser més dèbils que els ulls marrons ja que solen ser més propensos a malalties. Així que, com és que es va estendre per tota la terra individus amb els ulls blaus??? Doncs perquè eren més atractius o atractives que la resta!!! Així que, tots els individus que ara tenim els ulls blaus al món som originaris d’un sol individu!!! Flipa col.lega, el fart de “furnicular” que es devia fotre!!!!!! Perquè... mira que n’hi arriba a haver de persones amb els ulls blaus!!!

Es calcula que “només” un 10% de la població mundial té els ulls blaus (uns 700 milions de persones), especialment a Europa i sobretot als països nòrdics. I tots i cada un dels 700.000.000 individus comptant-mi a mi tenim un “tataralaostiadetataraabuelo” en comú!!! No vegis la que va liar el “forniculador dels ulls blaus de la pradera”...

I pensant pensant arribo a una curiosa conclusió: El meu cognom “Mulleras” ve orginàriament de l’Alemany “Muller” i com us he dit, tinc els ulls blaus... joder!!!! Ja m’haguessin pogut fer també alt i ros i tindríem el pack de guapo de l’any cobert cullons!!! Encara que ros no, m’agrada més el cabell fosc, suposo que m’hi he acostumat, diguem presumit si vols... Però uns quants centímetres més alt ja molaria ja... I ara que hi penso, el meu germà si que és ros, i més alt, però ell no té els ulls blaus. Cullons amb la genètica, si és que fot el que vol...

L’escriptor i periodista José María Pemán va dir: “Un hijo es una pregunta que le hacemos al destino”. No comparteixo en absolut la seva ideologia política però reconec que la frase em va impactar i agradar la primera vegada que la vaig llegir.

Crec que és una frase molt bonica i que fa pensar. I una de les coses en les que penso jo amb aquesta frase és que em sembla que la pregunta passa per la centrifugadora de l’”atzar” de la genètica abans de que ens arribi en forma de resposta després de 9 mesos d’haver formulat la pregunta... Ja m’imagino al meu “tataralaostiadetataraabuelo” preguntant-li al destí després de tindre una dotzena de fills i deixant en estat a la seva companya de caverna: Aquest també em sortirà amb els ulls blaus???