Passivitat Activa

Passivitat Activa

Estic una mica sorprès i decebut. Aquest post pot ser que fereixi la sensibilitat d’algú. La meva intenció no és ferir a ningú, però si algú de vosaltres es sent ferit al llegir aquest pots potser que hagi aconseguit arribar-li perquè entengui el que intenta entendre. Sé que no és fàcil d’entendre el que acabeu de llegir però el que es senti al.ludit ho entendrà i el que no ho entengui és perquè no s’ha de sentir eludit. Tot i així el post li pot agradar o ajudar encara que no es senti eludit.

Comencem per un conte que em va al.lucinar. El conte és del senyor Gabriel García Márquez, escriptor, novel.lista, contista, guionista i periodista colombià:

Arreglar el món

Un científic, que vivia preocupat amb els problemes del món, estava entestat a trobar els mitjans per solucionar-los. Es passava els dies en el seu laboratori a la recerca de respostes als seus dubtes.

Un dia, el seu fill de sis anys va envair el seu santuari, decidit a ajudar-lo a treballar. El científic, nerviós per la interrupció, li va demanar al nen que anés a jugar a un altre lloc. Veient que era impossible que marxés, el pare va pensar en alguna cosa que pogués entretenir al nen. De sobte es va trobar una revista  on hi havia un mapa amb el món dibuixat. Just el que necessitava. Amb unes tisores, va retallar el mapa en diferents talls i juntament amb un rotlle de cinta adhesiva, li va lliurar al seu fill dient-li:

-“Ja que t’agraden tant els trencaclosques, et dono el món trencat perquè el puguis reparar sense l’ajuda de ningú”.

Va calcular que el petit tardaria uns 10 dies a compondre el mapa, però no va anar així. Passades algunes hores, va escoltar la veu del nen que tranquil.lament deia:

-“Papa, papa, ja està, he aconseguit acabar-ho”

Al principi el pare no el va creure. Va pensar que era impossible que, a la seva edat, hagués aconseguit compondre un mapa que mai havia vist abans. Desconfiat, el científic va aixecar la vista de les seves anotacions, amb la certesa que veuria el treball digne d’un nen. Per sorpresa seva, el mapa estava correctament acabat. Tots els trossos estaven col.locats al seu lloc corresponent. Com era possible? Com havia estat capaç el nen d’aconseguir-ho tant ràpid?

-“Fill, tu no sabies com era el món, com ho has aconseguit?”

-“Papa, jo no sabia com era el món, però quan vas treure el mapa de la revista per retallar-lo, vaig veure que a l’altre banda del paper hi havia la figura d’un home. Així, que vaig donar la volta a tots els talls i vaig començar a recompondre a l’home, que si que sabia com era.”

-“Quan vaig aconseguir arreglar l’home, vaig donar la volta a la fulla i vaig veure que havia arreglat el món.”

Penso que és senzillament genial, vaig trigar moltíssim a entendre plenament el grandíssim missatge d’aquest conte, de fet, encara a vegades el torno a llegir i em fa pensar en coses que no havia pensat les anteriors vegades que el vaig llegir.

Els que estigueu en fase d’èxtasi perquè us ha encantat al igual que jo quan el vaig llegir, m’agradaria que sense pensar llegíssiu el següent proverbi xinés:

“Quan vegis a un home assenyalant la lluna, no li miris el dit o et perdràs el meravellós espectacle de l’univers”

O el que és el mateix: “Cuando el sabio señala la luna, el tonto mira al dedo...”

I ara és quan em poso Punk...:

Anem a veure senyors i senyoretes, els mestres, la filosofia, els contes, les fabules, les frases inspiradores, els coach (a casa els hi dic entrenadors) han estat amb nosaltres des de temps immemorials, ningú a descobert res de nou ara i no m’entengueu malament, trobo senzillament genial el munt de missatges en forma de mails, post, frases, etc, amb les que us auto bombardegeu a vosaltres mateixos i a la resta dels vostres amics. Millor això que la manipulació que fan per la televisió... De fet, la immensa majoria d’aquest missatges a mi personalment m’inspiren, em fan pensar, i m’ajuden a evolucionar (per bé o per mal)... la qüestió és no estar quiet... De fet, jo mateix a vegades també en faig difusió... a veure, “que me voy por las ramas”...

El que us intento dir es que una frase d’aquestes si m’arriba de veritat tardo mitja vida a assimilar-la, perquè realment la penso, la sento, la noto, la toco, em sorprèn, o em reafirma amb pensament o intuïcions que ja tenia. Però em sembla que la majoria no fan això (i que consti que em sembla perfecte que tothom faci el que li surti dels pebrots amb la seva vida) em dona la sensació que, a vedades, la pengen al facebook o la reenvien per mail i ja està... i deuen pensar que la màgia de l’univers farà la resta... ja podeu esperar asseguts... (no us emprenyeu els que us passeu el dia penjant frases d’aquestes, de veritat que no és la meva intenció menysprear-vos, tot al contrari), l’ùnic que us dic és que ja que sembla que us agraden tant: No us quedeu aquí... feu el que diu la frase!

Moveu coses dins vostre! Experimenteu amb una altra manera de pensar! I de viure!

La frase no serveix de res sense l’actitud correcte que l’acompanyi. Tot és Energia i Actitud, la frase pot ser l’energia però vosaltres hi heu de posar l’actitud!!! Si no ho feu, és com estar fent l’amor pensant en el que faràs demà per dinar... Si no sents el que dius estàs mirant el dit i no a la lluna! I si fas això, sento dir-te que ets tonto! I si pel contrari,  sents el que dius, viu amb conseqüència del que dius que penses i que sents i llavors potser no et passaràs el dia mirant el dit i t’adonaràs que l’univers existeix de veritat i no només en un conte... No és una feina fàcil ni ràpida de fer, però els resultats a mig i llarg termini poden arribar a ser molt possitius.

Exemple pels durs de mollera: Fa uns dies, una amiga, amb tota la bona intenció del mon va penjar un text on explicava que en una finca hi havia una euga i un poltre que estaven mig moribunts i el post deia: “comparte para que el dueño deje entrar a los veterinarios en la finca privada”.... OMG (Oh My Good) (Oh Deu Meu), que us ensenyen aquestes frases? Fica-t’ho al cap: ACCIÓ, ACCIÓ, ACCIÓ I MÉS ACCIÓ. “Comparte si te indigna” es una manera fàcil de no fer res activament, el que jo anomeno “Passivitat Activa”... però al fi i al cap Passivitat.

Poseu-vos les piles si voleu canviar el mon començant per canviar-vos a vosaltres mateixos i sobretot la vostra manera de pensar i d’actuar i deixeu de queixar-vos perquè els actuals polítics o/i persones del poder els hi encanta que la gent utilitzi la “Passivitat Activa”.

Nota: Tot el que he escrit a la primera persona a la qui li ho dic és a mi mateix. No us penseu pas que jo em crec millor que vosaltres.